Font de la Juliana 

Una font monumental

La font de la Juliana es tracta d’una surgència natural d’aigua excavada en un substrat argilós que brolla lateralment i de forma ininterrompuda en direcció al Barranc de les Comes de Maldà o del Comellar. La font està situada dins l’arcada. S’omplia d’aigua de pluja i servia per abeurar els animals abans de la construcció del canal d’Urgell. És possible que fos construïda pels romans i revalorada pels àrabs.

L’estructura, d’obra civil, construïda entre els segles XV i XVI, consta d’una cambra coberta amb una esplèndida volta de pedra que, a més de mantenir-la neta, redueix l’evaporació i n’assegura el seu emmagatzematge. La font és el reflex d’un temps en què l’aigua era un recurs escàs i la seva provisió obligava a esmerçar grans esforços per garantir-ne l’abastiment.

Queda una mica lluny del poble, el que obligava a traginar amb càntirs de terrissa posats al damunt dels animals per mitjà dels argadells. L’argadell és un aparell fet amb sarga de vímet, amb quatre departaments, per posar-hi els càntirs. Com que llavors no hi havia filtracions dels regs l’aigua era més profunda i, per abastar-la es baixaven 25 o 30 escales que ara estan cobertes d’aigua i llots.

L’obra de picapedrer és molt acurada. Es troba perfectament conservada i s’emmarca en la tradició arquitectònica de construccions en pedra seca, àmpliament documentada a la comarca de les Garrigues. L’arribada del Canal d’Urgell i la generalització de reg produí el seu negament. Les obres de drenatge han permès recuperar aquest monument tot garantint la seva conservació futura.