Arbeca, bressol de l’oliva arbequina

Els orígens de l’oliva arbequina

El conreu de l’olivera sempre ha estat lligat a la producció agrària de les Garrigues i Arbeca. Els àrabs anomenaven les valls dels rius Ebre, Segre i Cinca Az-Azeytun (terra d’oliveres).

Segons l’enginyer agrònom Joan Tous, el personatge que hauria dut la nova varietat d’oliva a Arbeca des de Grècia és Ramon Folc (1467-1528), membre del llinatge dels Cardona, senyors de la Baronia d’Arbeca. Cal reconèixer que aquesta hipòtesi encara no ha estat verificada documentalment.

Amb els Cardona arribaria a Arbeca una nova varietat d’olivera, un arbre d’una mida no molt gran, d’una forma arrodonida i de “port caient” i amb una energia i vigorositat mai vista fins al moment en un arbre d’aquest tipus. El seu fruit era petit, d’una forma oval encisadora, d’una simetria perfecta, amb una pell molt fina i d’un negre brillant en la seva maduresa. Olives que produïen un oli d’una qualitat insuperable. Anteriorment es conreaven oliveres d’una varietat diferent a la que coneixem com arbequina, aquestes no eren massa productives i no permetien extreure un oli de tan alta qualitat.

Però no serà fins a la segona meitat del segle XVIII quan la producció oleícola a la nostra vila s’incrementà progressivament gràcies a la promoció de plantacions d’oliveres per part dels Medinaceli (el títol de Cardona passà en mans del patrimoni dels Medinaceli)Segons Pierre Vilar, el Duc de Medinaceli prometé en un decret de 15 d’abril de 1763 que donaria un ral de velló per cada oliver que es plantés. La promesa mai es complí perquè el possible capital destinat a cada una de les oliveres plantades anà a parar a les arques de Carles III d’Espanya, en concepte de préstec, degut a la boda de l’Infant Carles amb Maria Lluïsa de Parma. Els Medinaceli però, continuaren cobrant els corresponents impostos sobre les oliveres i els pagesos es veieren obligats a utilitzar els molins del senyor, havent de cedir part de la collita.

Tanmateix, el 1750, el Baró de Maials va comprar 3.600 plançons d’olivera a Arbeca i 800 més a Torrebesses i Riba-roja i els va fer plantar a la seva finca de la Devesa al senyoriu de Maials i Llardecans. A més a més, entre el 1777 i el 1803, el Príncep de Belmonte va impulsar l’establiment de gairebé 1.800 jornals de terra als termes despoblats de Vimpeli, Vilaplana i Carrassumada, propers a Torregrossa, amb la plantació obligatòria d’oliveres arbequines per part dels pagesos.

La varietat d’oliva arbequina

Podem atribuir als Cardona l’arribada d’una varietat d’olivera que era desconeguda pels nostres avantpassats, una varietat més productiva i més vigorosa i que s’acabaria convertint en l’olivera arbequina. Amb el pas del temps la varietat d’olivera introduïda primerament evolucionà amb l’adaptació al sòl i al clima. Naixia així una nova varietat, l’arbequina, un autèntic tresor endèmic de les nostres contrades que produeix un fruit gustós i un oli baix d’acidesa i que no és més que el resultat de la nostra terra i del treball que han realitzat els arbequins al llarg dels dos darrers segles i mig.

La varietat arbequina està considerada com una de les millors del món, tant per la producció i regularitat com per la qualitat de l’oli.

El procés d’extracció de l’oli

Amb el temps els sistemes d’extracció han anat evolucionant. Antigament s’utilitzaven els mitjans tradicionals amb premses i en l’actualitat es fan servir els sistemes continus. El procés d’extracció de l’oli s’inicia amb la preparació de la pasta. Primer, durant la mòlta, es trenquen els teixits vegetals de l’oliva i s’extreuen les primeres gotes d’oli.

Després amb la batuda les gotes es lliguen entre si per donar pas a la pasta. A continuació se separa la part líquida de la sòlida. El sistema tradicional fa un premsat i posteriorment una decantació (se separa l’oli dels líquids segons la densitat). En els sistemes més moderns primerament es fa una centrifugació