Fondo i Mina del Comellar

Us convidem a endinsar-vos en una de les fondalades de més valor paisatgístic del terme d’Arbeca, el Fondo del Comellar. En el passat nodria d’aigua de boca als arbequins a través de la Mina del Comellar.

Es tracta d’un dels fondos que perforen els altiplans de secà. Descendeix des de la serra del Tallat fins la plana d’Urgell. L’encarregat de modelar el paisatge i obrir la fondalada és el barranc de les Comes de Maldà o del Comellar. Es un curs fluvial intermitent, subsidiari del riu Corb, que drena les aigües provinents del terme de Maldà. Gairebé mai porta aigua superficial, només en períodes de pluges fortes o períodes humits. D’entre els barrancs arbequins és el que ha tingut una relació més estreta amb la vila. En el passat abastia d’aigua de boca al poble, abans de la construcció del canal d’Urgell, a través de la Mina del Comellar.

Els arbequins se les hagueren d’enginyar per a fer arribar aigua al centre del poble, aquesta no era abundant, ja que les pluges són escasses. La mitjana anual de precipitació es troba en 399mm (2019). Segurament motivats per la sequera i l’augment de població encomanaren la construcció de la mina, pels volts de l’any 1797, a mestres de mines de Falset.

El resultat fou una impressionant construcció subterrània. Era formada per canals i lloses de pedra i vint piques de pedra de grans dimensions. S’omplien de forma contínua pel doll d’aigua de la mina.

La captació, que es feia enmig del fondo del Comellar, transcorria dos quilòmetres fins arribar a la vila. Més concretament  fins a la plaça del Toll, on hi havien els abeuradors dels animals. Abans d’arribar a la plaça del Toll nodria d’aigua de boca als arbequins a través de dues fonts subterrànies. Les fonts s’ubicaven al centre del poble, a l’avinguda dels Portals. La més majestuosa i ben construïda era la del Portal de Dalt i a la del Portal de Baix hi havia una artística creu de terme gòtica. Les fonts eren sota terra i s’hi accedia per unes escales. Les cavitats eren enormes, és per això que les anomenaren Font del Metro, ja que en aquella època es començaven a construir els primers metros a Barcelona.

La Mina del Comellar, les fonts i els abeuradors de la plaça del Toll deixaren de ser funcionals amb la construcció del canal d’Urgell, a finals del segle XIX, i quedaren en desús.

.