Molí de l’Argilés
El Molí de l’Argilés, després de passar molt de temps abandonat, s’ha pogut recuperar gairebé en tota la seva totalitat. S’ubica en un recinte no massa gran, però amb unes moles de pedra grandioses. Possiblement és de principis de segle XIX, i les premses hidràuliques que s’hi afegiren més tard són dels anys vint de la centúria passada.
Entre l’embigat que encara es conserv hi ha un tros de premsa de biga, molt característica del segle XVIII i dues cargoles de fusta de la mateixa època. Aquest fet fa pensar que podria haver format part d’un dels primers molins particulars de la vila. En un informe del 1901 sobre molins, hi consta que hi havia dues premses de biga.
A l’època dels Medinaceli el Duc no deixaven construir molins d’oli a cap veí de la vila d’Arbeca, doncs així podia controlar més bé la producció, i d’aquesta manera evitava que ningú deixés de pagar la part del delme que corresponia.
Antigament aquest molí era de Cal Gras i per motius d’herència, a principis del S. XX passà a ca l’Argilés. Tot el que avui podem veure era la casa pairal de Cal Gras.
Als anys vint en Jaume Argilés electrificà el funcionament i afegí dues premses hidràuliques. El molí deixà de funcionar després de la Guerra Civil.
Pode conèixer el molí de l’Argiles a través de la visita guiada al conjunt historicoartístic del nucli antic.
ELIES I CAPDEVILA, Jesús. «Els molins d’oli d’Arbeca». Trobades d’estudiosos de les Garrigues, (en línia), 2006, p. 95-100,