Vila closa
Vila closa
La presència del ducs de Cardona a Arbeca deixà una forta petjada en l’arquitectura urbana. El nucli antic, en bon estat de conservació, permet fer un viatge al passat medieval de la vila tot passejant per carrerons i places porxades.
Heu d’imaginar-vos una vila amb una intensa activitat social, econòmica i comercial. Arbeca era un poble pròsper i ric a l’ombra dels Cardona. Els habitants de la vila gaudiren d’un relatiu benestar social que es manifestà al llarg dels segles XV i XVI i que s’acompanyà també del desenvolupament de la cultura i les arts.
El castell palau dominava la vila des del capdamunt del turó del Castell i aquesta s’aixoplugava als seus peus per la banda del migdia. Entre la munió de cases en sobresortia el campanar de l’antiga església de Santa Llúcia. Dins el castell ho feia el campanar de l’església de Sant Jaume, avui desapareguda, el duc hi tenia accés directe des de la seva cambra a través d’una tribuna. A extramurs s’hi aixecava l’església de Sant Joan del Fossar, annexa al cementiri, on avui hi ha l’edifici de l’Ajuntament.
Els carrers i places estaven reclosos dins del recinte emmurallat que formava la vila closa. La muralla que tancava la vila s’ajudava en alguns trams de la part del darrera de les mateixes cases. S’estenia des del carrer de Sant Joan i del Molí Vell, passant per l’avinguda dels Portals, la plaça del Toll, el Molí de l’Argilés i fins la plaça del Mercat. A més, la muralla s’acompanyava de tres torres quadrades de petites dimensions ubicades en punts estratègics, com és el cas de la torreta que hi havia a la plaça del Toll, de la qual s’en llegeixen encara els fonaments.
Un element comú ens molts dels carrers i places de la vila eren els porxos. Alguns d’aquests porxos han arribat fins als nostres dies i altres han estat enderrocats o ocultats dins les cases.
Des de la plaça Major fins a l’actual plaça de l’Església totes les cases estaven suportades per arcs de pedra. La plaça del Cànem, a l’actual plaça de l’Església, estava envoltada per porxos als quatre costats i tenia dos portals, un que comunicava al Carrer Sant Jaume i un altre amb el carrer Abadia. El carrer Abadia, el carrer Onze de Setembre i el carrer Major també eren carrers emporxats.
La vila comptava amb quatre portals, avui tots desapareguts. Primerament s’eixia de la vila closa a través de dos portals, el de Sant Joan (Cal Pío), a l’actual carrer de Sant Joan i el de Santa Caterina (Cal Giró) al final de l’actual carrer Major, més tard s’en obriren dos més, el portal de Lleida o del Toll, ubicat al final del carrer 11 de Setembre i el portal de Dalt o del Pubill Pau, a l’actual carrer Vidal i Barraquer. Els portals d’entrada a la vila emmurallada estaven situats al final dels carrers vertebradors de la vila closa. A partir d’aquests eixos principals s’entrecreuaven nombrosos carrerons estrets i foscos. Dins de la xarxa de carrers n’hi havia deu que circulaven i quatre que no perquè topaven amb el recinte murallat.
A la plaça del Mercat a l’època baix medieval no s’hi feia mercat però era un focus de vida social. En molts documents és coneguda com la Plaça Nova o Plaça Nova del Mercat, ja que més endavant s’hi acabà establint el mercat, hi havia l’antiga abadia i les botigues de la vila.
Antigament la plaça era més petita i acollia l’Església Nova. Per a fer el campanar s’aprofità la “torre del Cubo” pertanyent al recinte castral del castell palau i ubicada al principi de les escales de les escoles, amb l’objectiu de no fer un campanar nou. L’Església Nova, havia de ser la segona església de la vila, ja que l’església de Santa Llúcia, ubicada a l’actual església de Sant Jaume, quedà petita pel volum de població d’Arbeca. Mai s’acabà de construïr, la Guerra dels Segadors la feu desaparèixer.
La plaça és presidida per la segona línia de muralla del recinte castral del castell palau dels Cardona. A l’interior de la muralla hi ha els dipòsits d’aigua municipals.
Al mig de la plaça hi podreu veure una creu, antigament ubicada a l’avinguda dels Portals, on hi havia una font.
La plaça Major era el centre neuràlgic de la vila. És la que menys ha canviat amb el pas del temps i on s’hi desenvolupava la major part de la vida social de la vila. Abans d’entrar al segle XV s’hi establirà el Comú o Universitat, una mena d’ajuntament format per prohoms del municipi que representaran la vila davant els senyors. En els documents antics, simplement, s’anomena la Plaça. És a finals del segle XVIII quan es comença a anomenar Plaça Major. Pot ser degut a que passada la Guerra dels Segadors, s’hi instal·la la casa de la vila. Aquesta plaça, abans de la guerra, a la part de tramuntana era tota porxada.
Al carrer de Sant Joan, annex a la plaça Major, hi havia l’antic portal de Sant Joan, porta principal de la vila emmurallada.
El carrer Onze de Setembre, anteriorment anomenat carrer de Santa Caterina, s’envoltava també de porxos a banda i banda. A través del portal del Toll, ubicat al final del carrer, es pujava la pedra per a construir el castell des de la pedrera ubicada a la plaça del Toll.
El carrer de Sant Jaume és un dels més bells i singulars de la vila closa, fou un dels carrers més importants i on hi vivien personatges rellevants o prohoms de l’època.
La plaça de l’Església antigament era formada per dues places que s’acabaren unint amb la construcció de l’església de Sant Jaume. Eren la plaça del Cànem i la plaça de cal Pifarré. La plaça del Cànem, actualment al carrer de Sant Fèlix, estava envoltada per porxos als quatre costats i tenia dos portals, un que comunicava al Carrer Sant Jaume i un altre amb el carreró que porta fins a l’abadia. De la plaça de cal Pifarré poc se’n sap perquè no consta en cap document i els seus vestigis resten soterrats sota les cases, segons sembla aquesta plaça tenia un caràcter privat i hi vivien famílies importants com els “Pifarré.
La plaça del Toll, a extramurs, a l’època feudal era una pedrera. Aquí ressonaven segles enrere el mall, l’escoda i la foixarda, per a donar forma els blocs de pedra que donaren consistència a tota l’estructura pètria del poble que, per més abundància, té assentats els fonaments sota la llegendària “Roca del Toll”.
També hi havia horts, corrals, ferreginals i hi sortia el camí de Castellots. Més tard es reconvertí en una zona de piques, rentadors i abeuradors pels animals gràcies a la construcció de la mina del Comellar, que portava aigua a la vila a través d’una impressionant construcció subterrània de dos quilòmetres de longitud i que tenia la seva fi a la plaça del Toll. A la mateixa plaça hi ha les restes d’un pany de muralla i d’una antiga torreta pertanyents al recinte emmurallat de la vila closa.
La grandària dels habitatges depenia de l’estatus social i econòmic de les famílies. Les cases dels pagesos tan sols feien de tres a quatre metres d’amplada i com a molt tenien dos pisos, acostumaven a ser fosques i situades als carrers més estrets del poble. Les cases de les famílies benestants estaven situades als carrers amples o a les places, eren grans, amb obertures que deixaven penetrar la llum del sol, amb porxos, arcs i fins i tot, columnes.
Els fogatges indiquen que a partir de la reconquesta, la població d’Arbeca comença a créixer molt i la muralla de la vila aviat esdevingué un impediment pel creixement urbanístic i demogràfic. A més, la vila disposava d’infraestructures a l’extraradi de la muralla com l’hospital, les basses, els pous o el cementiri.
A finals del segle XVIII s’enderroquen les muralles, s’obren nous carrers i es comença a construir al volant del camí de Lleida, entre el Portal de Baix (bar Texas) i el Portal de Dalt (BBVA) originant l’actual avinguda dels Portals i el barri de la Barceloneta. També es construeix a la zona del carrer Molí Vell i al carrer la Bassa.
SANS I GENÉ, Josep Mª; PAU I SANS, Antoni; JUNYENT I SÁNCHEZ, Emili. Arbeca història i record, 30 anys després. Arbeca. Ajuntament d’Arbeca, 2014. ISBN L-593-2014
PAU I SANS, Antoni «Conseqüències del domini de la casa dels Cardona sobre la Baronia d’Arbeca (en línia)». I Trobada d’Estudiosos de la comarca de les Garrigues, 1999.
SANS I GENÉ, Josep M. «El capbreu d’Arbeca de l’any 1518 (en línia)». Trobades d’estudiosos de les Garrigues,
pàg. 50-58.
ELIES, Jesús «L’església de Sant Jaume d’Arbeca (en línia)». La Borrassa, Agost 2006, pàg. 28. ISSN: L-381-2004
ELIES I CAPDEVILAa, Jesús. «Les esglésies d’Arbeca». Trobades d’estudiosos de les Garrigues, (en línia ), 2003, p. 139-48.
PELEGRÍ, Sergi «Segona jornada: “Aproximació al context medieval arbequí” (en línia)». La Borrassa, Novembre 2006, pàg. 38. ISSN: L-381-2004
PELEGRÍ, Sergi «Tercera jornada(II): “El castell d’Arbeca” (en línia)». La Borrassa, Desembre 2007, pàg. 35. ISSN: L-381-2004
PELEGRÍ, Sergi «Quarta jornada: De l’Arbeca medieval a l’Arbeca moderna (en línia)». La Borrassa, 12, Març 2008, pàg. 39. ISSN: L-381-2004
Visita guiada al conjunt historicoartístic
