Secans de Belianes – Preixana
Secans de Belianes – Preixana
La sabana catalana
L’espai natural secans de Belianes-Preixana, catalogat com a zona d’especial protecció per a les aus (ZEPA), es troba al sud-oest de la comarca de l’Urgell i envaeix lleugerament la comarca de les Garrigues per Arbeca. Es tracta d’una gran plana al·luvial formada per les graves de la conca hidrogràfica del riu Corb.
Els Secans a Arbeca compren una zona de relleus suaus formats entre la banda esquerra del canal d’Urgell, el tossal de Balaguer de 343 metres, el tossal del Ceba de 321 metres i la serra de Montplà. Compren les partides de lo Pedroell, Comacirera, los Vilars (zona de secà), la Cometa, lo Bosc del Popa i lo Roquillong.
Forma un extens altiplà, trencat per petits fondos com el de l’Aixaragall, on l’agricultura és la principal protagonista. La parcel·lació, amb finques allargassades i estretes, és molt característica i ve determinada per la disposició dels materials dipositats per cursos com l’Aixaragall, afluent del Corb, en els seus cons de dejecció. Les zones més elevades i rocoses, no aptes per al conreu, són domini del garric el qual s’acompanya d’alzines carrasques.
Hi predominen els conreus herbacis, principalment cereals d’hivern i secundàriament ametllers, oliveres i vinya, en règim de secà o amb un reg de primavera. Els marges dels camps mantenen alguns arbres grans, com alzines i lledoners, i també alguns ametllers vells. Tot plegat, als capvespres d’estiu, quan el verd dels arbres contrasta amb el groc dels rostolls, pren un aspecte que recorda la sabana.
L’abundància i diversitat d’ocells esteparis a la zona és el que ha propiciat la declaració d’espai natural protegit (ZEPA). Aquests secans són zona de nidificació de més de 30 espècies, a les quals cal afegir aquelles que únicament hi hivernen o s’hi alimenten durant el pas migratori. Entre les nidificants cal destacar el sisó, el gaig blau, el torlit, la calàndria, l’abellerol, el picot verd, la terrerola vulgar, el cucut reial, el siboc, la cogullada vulgar, la cogullada fosca, el cruixidell, el còlit ros, el pardal xarrec i el capsigrany, a més d’una colla de rapinyaires com l’esparver cendrós, el xoriguer petit, el xoriguer comú, l’aligot, l’àguila marcenca, l’astor, el mussol i l’òliba.
L’espai natural presenta un alt valor paisatgístic i s’acompanya de construccions de pedra seca que encara fan més interessant la visita. Us recomanem explorar aquest espai natural, a peu o en bicicleta, tot admirant la immensitat del paisatge i entrellaçant el patrimoni de la pedra seca.
Cabana de volta del Vaquetes
És una de les cabanes de volta més interessant que podem trobar a l’Espai Natural Protegit dels Secans de Belianes-Preixana, perfectament integrada amb l’entorn. Fou construïda amb la tècnica tradicional de la pedra seca, aprofitant un petit aflorament rocós en el qual es troba encaixada. La façana mostra un treball de pedra de major qualitat que la resta de construccions del seu voltant, en destaca l’accés amb brancals i llinda de pedra i la vista exterior de l’arrencada de la volta de canó. A l’interior s’hi observen dues estances separades per un mur. La de més al fons estava destinada a l’animal de tir, ja que hi trobem la menjadora de pedra. Cal fer esment d’una cavitat de mitjanes dimensions que s’endinsa en la paret, que es podria tractar d’un espai d’emmagatzematge o un dormidor. A l’espai destinat al pagès hi trobem diferents armariets, però l’element més destacat és la campana de la llar de foc, que crida l’atenció solament en entrar a l’interior de la cabana. Al seu costat, la porteta de fusta segurament donava accés a una cisterna d’aigua. Finalment cal esmentar la volta de canó perfecta que presenta aquesta cabana, amb els carreus de pedra ben treballats. A l’exterior hi veiem dues alzines de grans dimensions i que aporten l’ombra necessària per als mesos més calorosos.
Cabana i marge del Fidel
És tracta d’una construcció singular, ja que segurament és l’única cabana de volta del municipi que trobem construïda en un marge de pedra seca. La resta de cabanes que trobem es localitzen aïllades o encaixades en el pendent del terreny. Les seves dimensions ens diuen que no era un aixopluc, que que aquests tenien unes dimensions més modestes i només servien per donar refugi temporal al pagès. La seva funció principal era donar aixopluc a l’animal de càrrega per poder descansar, i menjar mentre no es desenvolupessin les feines al camp. No es conserva la menjadora que hi havia al mur posterior. A diferència de la majoria de cabanes de volta, no presenta mur d’accés a la cabana, restant, doncs, sempre oberta a l’exterior i mostrant-nos directament la volta de canó tan característica.
Cabana de volta del Josep Maria del Morrut
Aquesta cabana de volta destaca per encaixar de forma perfecta en el terreny, aprofitant una roca de grans dimensions per a recolzar-s’hi. A l’interior s’hi pot veure la volta de canó en molt mal estat. Tenia dos espais diferenciats: el del fons, on hi havia la menjadora, era l’espai per l’animal, i la petita estança que trobem a l’entrar probablement destinada al pagès. La localització d’aquesta cabana no és casual, a banda d’emplaçar-se vora el camp d’oliveres que hi havia originàriament, es va construir en un indret que reforcés la seva estabilitat, encaixada a una roca que li donava estabilitat i que també permetia l’emmagatzematge de l’aigua de pluja mitjançant una cadolla i petites canals. Aquesta font d’aigua era útil per poder abeurar l’animal de càrrega, veritable protagonista en la construcció d’aquest tipus de cabanes, i no el pagès, que portava l’aigua (o el vi) en un càntir.
Enjub a la partida de Lo Pellisser
Es tracta d’un dipòsit de poca profunditat tallat a la roca que serveix per arreplegar l’aigua de la pluja que corre per la superfície. Està acabat amb volta per a evitar, amb els raigs del sol, l’evaporació i impedir l’accés fàcils dels animals. Disposa de 6 escales de pedra per accedir dins la bassa.
