La garriga de la Pleta

El terme municipal d’Arbeca, planer i sense grans ondulacions del terreny, ha permès des d’antic el desenvolupament de l’agricultura. El resultat ha estat la construcció d’un paisatge agrari on la vegetació natural és gairebé inexistent. No obstant, dins aquest mar agrari hi trobem una gran illa de vegetació: la garriga de la Pleta.

Es tracta d’una bosquina, més o menys frondosa, on alterna el garric (Quercus coccifera), l’alzina carrasca (Quercus rotundifolia) i el pi blanc (Pinus halepensis), aquest darrer residual. La bosquina sembla haver arribat al seu clímax, és a dir, al màxim que es pot desenvolupar d’acord amb les condicions climàtiques de la zona. Quan s’observa l’evolució històrica de la coberta vegetal a través de fotografies aèries es percep com aquesta s’ha mantingut gairebé intacta en els darrers 70 anys.

La comunitat vegetal que ocupa l’espai natural és la màquia continental de garric, a cavall d’una garriga (predomini del garric o coscoll) i un carrascar (predomini de l’alzina carrasca). Si les condicions climàtiques fossin més humides acabaria constituint-se com un carrascar o bosc d’alzina carrasca. Malgrat això, a causa dels efectes del canvi climàtic, amb la pujada de les temperatures i l’aparició de períodes de sequera cada cop més severs, es preveu que la màquia vagi degradant-se cap a una garriga. De fet, ja s’observen algunes alzines mortes a causa de les sequeres passades.

L’espai natural té interès natural i paisatgístic perquè…

• Forma una gran taca de vegetació natural, en un entorn predominantment agrari.
• És la taca de vegetació natural més extensa del terme d’Arbeca.
• Forma la màquia més àmplia, més evolucionada i amb menys presència de pi blanc (espècie forana) de la zona. 
• És un bon exemple de vegetació potencial 

Durant els darrers deu anys l’espai natural ha patit una forta pressió agrària que n’ha fet minvar, al voltant d’un 20%, la seva superfície. És el resultat dels treballs relacionats amb l’agricultura; s’ha anat llimant el seu perímetre, s’han obert nous camins que la travessen i s’han eliminat petites illes annexes de vegetació. Les taques blanques sobre els camps de conreu de la primera fotografia corresponen a antigues zones de la garriga que han estat arrasades per al conreu.

La natura ens obre a la garriga de la Pleta una finestra al passat, ens permet veure com era el terme abans que l’agricultura enjardinés el paisatge, resta ara a les nostres mans que les futures generacions puguin sentir-se orgulloses d’aquesta natura.