Sant Jaume

Església de Sant Jaume el Major

Encara es recordaven les penúries causades per la guerra del Segadors quan s’ensorrà una part de l’església de Santa Llúcia. Aquesta, ubicada al mateix lloc que l’actual, era petita i d’estil gòtic. Amb la guerra també desaparegué l’Església Nova mentre encara s’estava construint. Havia de convertir-se en la segona església d’Arbeca juntament amb l’església de Santa Llúcia. Es començà a construir al portal de Sant Joan i es projectà majestuosa per complir amb les funcions de parròquia que fins aleshores exercia l’església de Sant Jaume, dels ducs, ubicada dins el castell palau.

L’any 1682, després d’ensorrar-se l’església de Sant Llúcia i tenir l’església de Sant Jaume del castell segrestada per les autoritats militars, és decidí fer una església que suplís a totes les anteriors. D’acord amb el projecte de l’arquitecte Jaume Millàs, l’obra es va començar el 1683 i el 1686 ja es consagrava. L’edifici quedà enllestit l’any 1692 però els treballs al seu interior seguiren molts anys després.

El 1728 l’altar del Sant Sepulcre, més conegut com l’altar de les Maries, arriba a l’església de Sant Jaume el Major. L’altar del Sant Sepulcre, d’estil renaixentista i que els Cardona donaren a la parròquia, era una de les peces més importants de l’església de Sant Jaume del castell. L’altar fou destruït per la guerra del 1936 però s’en conserven algunes restes, a la primera capella a mà esquerra entrant a l’església.

L’any 1778 es construí el campanet d’espadanya a l’esquerra de la façana per posar-hi les campanes, ja que el campanar actual no s’acabà fins el 1888. Per a construir el campanar actual s’aprofitaren les escales de cargol del campanar de l’Església de Santa Llúcia, formades per 50 esglaons de pedra i d’una sola peça. El campanar actual és de base quadrada i té una alçada de 18 metres aproximadament.

Al capdamunt hi ha inscripcions en llatí, són invocacions a la Verge, al Senyor i a Sant Jaume, s’acompanyen de la data amb números romans de 1883. Coronen el campanar quatre torretes amb sengles parallamps.

Gairebé tota l’antiga riquesa artística del seu interior fou destruïda al principi de la Guerra Civil, l’any 1936, és per això que l’ornamentació actual s’ha anat realitzant en els darrers 50 anys.

En el seu interior hi destaca el retaule de l’Altar Major que presideix una escultura de Sant Jaume, envoltada per quatre baixos relleus que representen accions al·lusives a allò que la història i la tradició relaten de l’Apòstol. És obra de l’escultor Jaume Perelló, del mateix artista són els frescos pintats a la cúpula del presbiteri.

L’any 1986, en complir-se el tercer centenari de la seva consagració, s’hi van realitzar algunes obres de remodelació, entre elles, i potser la més vistosa, fou l’escultura de pedra que presideix la façana principal al damunt del pòrtic. És una versió moderna de l’anterior i antiga imatge de la Mare de Déu del Patrocini, una pietosa invocació mariana estesa en els dominis de la Casa dels Cardona a partir del segle XV.

El resultat és un temple neoclàssic de grans dimensions interiors dedicat a Sant Jaume el Major, patró de la vila. La planta és singular, ja que sembla més ampla que llarga, segurament a causa de l’aprofitament de l’anterior estructura de l’església de Santa Llúcia. El temple està construït en forma de creu llatina amb unes proporcions harmòniques i majestuoses: 40 metres de llargada; 42 metres d’amplària i 19 metres d’alçada. Cal destacar-ne la seva lluminositat i la sòbria elegància de les formes arquitectòniques. És un dels més espaiosos de l’arxidiòcesi de Tarragona, a la qual pertany la parròquia d’Arbeca, anteriorment la parròquia va pertànyer al Bisbat de Vic.